Impressió d'un logotip en unBossa de vi no teixidano és només una opció entre serigrafia i transferència de calor. És una decisió de la ciència dels materials. El material és un teixit no-de polipropilè, o PP SBPP. La seva energia superficial és d'unes 28-32 dines/cm. Això està molt per sota del nivell de 38-40 dines/cm, que requereix una bona adhesió de la tinta a base d'aigua-sense tractament previ. Per tant, tots els mètodes d'impressió eficaços han d'arreglar aquesta superfície de baixa-energia o trobar una manera d'evitar-la. La llista següent cobreix cada enfocament, les seves necessitats tècniques i intercanvis-. Aquestes compensacions-determinen quin mètode és adequat per a una situació de producció determinada.
Substrat: en què esteu imprimint realment
El teixit no teixit s'utilitza gairebé sempre com a ampolla de vi de polipropilè de polipropilè de polipropilè. És una xarxa de filaments continus, que estan fets d'enllaços calents en lloc de trenes. El pes bàsic d'una bossa de vi sol ser d'entre 60 i 120 g/m². Si pesa menys de 60 g/m², la bossa no és prou dura per aguantar el pes d'una ampolla de vi. Però si pesa més de 120 g/m², el cost del material augmenta sense afegir molts beneficis útils.
El material té tres propietats que limiten directament la impressió del logotip:
1.L'energia superficial és no polar i no reacciona fàcilment amb altres substàncies. Com a resultat, les tintes a base d'aigua-formen perles sobre el polipropilè no tractat, en lloc de la superfície de la fibra humida.
2.Textura porosa i fibrosa-A diferència del paper llis o la pel·lícula, el teixit no-teixit té una xarxa de fibres-tridimensionals. Si la tinta és massa fina, aquesta estructura de malla interceptarà la tinta, formant vores com una ploma-.
3. El polipropilè termosensible es suavitza uns 150 graus i es fon per sobre dels 160 graus. Per tant, qualsevol procés que utilitzi grans quantitats de calor (com la impressió per transferència tèrmica, l'estampació tèrmica o el curat tèrmic de tinta UV) s'ha de mantenir per sota d'aquest límit.
Aquests tres factors expliquen per què la mateixa obra d'art es veu nítida a la tela de cotó, però sagna en un suport de vi no-no tractat. També expliquen per què sovint es requereix un pretractament o una química basada en dissolvents-.
Serigrafia: l'estàndard de la indústria
La serigrafia segueix sent la forma principal de marcar la producció de bosses de vi no teixides-. Els seus avantatges són evidents: alta opacitat a materials foscos, bona fricció o durabilitat de manipulació, costos unitaris més baixos després de la producció de pantalla i es pot utilitzar amb tintes especials com tintes metàl·liques, fluorescents i d'efecte rellevat.
Els paràmetres tècnics importants:
Recompte de malla: per a materials no-teixits, el recompte estàndard de recomptes de retícules és de 80 a 110 fils per polzada. La malla més fina (150+) conté massa poca tinta per omplir l'estructura de fibra oberta i, per tant, només proporciona una cobertura feble. Les malles més gruixudes (per sota de 70) contenen tanta tinta que s'amaga a través del teixit i provoca sagnat a la part posterior.
Tipus de tinta: les tintes plastisols a base de dissolvent- són l'opció més utilitzada per als teixits no-de PP. Això es deu al fet que s'asseuen a la superfície de la fibra en lloc de sumar-hi. La tinta hidratant requereix un tractament corona (vegeu més avall), però encara mostra una brillantor de color més baixa a les bosses fosques. La tinta de curació ultraviolada s'asseca ràpidament, però es necessiten més diners per a les màquines de curat i un control estricte del bloqueig d'oxigen durant el contacte.
Pressió i angle de la rasqueta: angle de rascat de 65-75 graus, pressió mitjana a mitjana, bona transferència de tinta sense afegir pasta addicional al material. Una pressió excessiva provoca una perforació de la tinta, que es pot veure des de l'interior de la bossa.
Temperatura de curat: les tintes Plastisol solen curar-se a 145-155 graus durant 45-90 segons. S'estableix deliberadament per sota del límit de suavització de PP de 150-160 graus C. Tanmateix, és important vigilar de prop la temperatura del forn, ja que el sobreescalfament local pot provocar canvis permanents en la forma de la bossa.
Per als marcadors multi-colors, la precisió de l'alineació d'impressió depèn principalment del sistema de tensió del marc de la pantalla i de la precisió del mecanisme d'alimentació. Les màquines aplanadores manuals solen aconseguir una alineació de ± 0,5 mm. Els sistemes de carrusel automàtics eren de ± 0,2 mm. Per tant, si el disseny del logotip requereix una captura de colors ajustada (colors superposats inferiors o iguals a 0,3 mm a prop), és possible que l'equip manual no sigui prou bo, per molt hàbil que sigui l'operador.
Tractament corona: quan és necessari
El tractament de descàrrega de corona és un mètode de canvi de superfície. Oxida les capes superiors de polipropilè. Això augmenta l'energia superficial d'unes 30 dines a més de 42 dines en qüestió de segons. Després d'aquest tractament, la tinta-a base d'aigua humiteja correctament la superfície de la fibra i s'uneix mitjançant ponts d'hidrogen, en lloc de dependre únicament de l'evaporació del dissolvent.
Els paràmetres de tractament que són importants per a la producció de-no teixits:
Densitat de potència: 10–25 kW·min/m2. Depèn de la velocitat del circuit i la configuració de l'elèctrode.
Vida activa: l'energia superficial disminueix amb el temps fins al seu nivell original. Això passa perquè les cadenes de polímers es redirigen. El teixit no-de PP tractat es manté prou humit durant 24-48 hores. Si la impressió no es fa a temps, el material s'ha de reprocessar. Però el dispositiu corona en línia col·locat davant de la impremta evita completament aquest problema de descomposició.
Uniformitat del tractament: si el tractament no és uniforme, provocarà que l'adhesió de la tinta no sigui uniforme. Això vol dir que algunes àrees perdran el seu logotip després d'una mica de treball, mentre que altres es mantindran bé. El desgast uniforme de l'elèctrode i la tensió de la banda ampla i estable de tot el rotlle no teixit són punts de control de qualitat clau.
La prova de ploma dinàmica ASTM D2578 és el mètode de prova de camp estàndard. S'utilitza per comprovar que el material tractat ha assolit el nivell d'energia de la superfície objectiu abans d'utilitzar la tinta. Una lectura per sota de 38 dines/cm significa que el tractament no va ser suficient. Si s'ha de fer la impressió de totes maneres, hi haurà errors previsibles.
Direcció digital-a-confecció (DTG) i injecció de tinta
Els mètodes d'injecció de tinta digitals s'han convertit en una tendència-de curta durada per a les comandes de bosses de vi no-teixides. Això es deu al fet que el cost de la configuració de la pantalla per unitat és massa elevat per a tirades petites. Les impressores DTG es van fer originalment per a tèxtils. Utilitzen gotes piezoelèctriques per aplicar tinta feta de pigment directament a la superfície del material.
Punts forts:
No hi ha configuració de pantalla → per tant és rendible-per a tirades de tan sols 5-20 peces.
Sortida fotorealista a tot-color → de manera que els farcits degradats, l'ombrejat de mitges tintes i les imatges fotogràfiques es poden fer sense separacions de color addicionals ni pantalles de mitges tintes.
Capacitat de dades variables → de manera que els números seqüencials, els codis QR i el text de l'esdeveniment poden canviar entre bosses sense cap canvi mecànic.
Límits importants per als-materials no teixits:
La brillantor del color en fons fosc és pitjor que el plastisol impreso en pantalla{0}. Això es deu al fet que DTG posa una base blanca prima i després sobreimprimeix CMYK. Com a resultat, el gruix total de la pel·lícula de tinta és inferior a la capacitat d'una sola serigrafia de plàstic. Les impressions DTG semblen molt més apagades en teixits no-de color negre o bordeus fosc que la mateixa serigrafia.
La resistència al rentat-i el fregament-depenen en gran mesura de la fixació posterior a la-impressió. Les tintes DTG de les teles no-teixides s'han de fixar a una temperatura de 140-150 graus durant 60-120 segons perquè s'uneixin bé a les fibres. Sense aquest pas (o massa poc temps), la imatge s'estavella ràpidament quan la bossa es processa, es neteja o es mulla.
La producció és lenta. La velocitat d'impressió típica dels capçals DTG industrials és de 15 a 40 m2 per hora. Però en una línia de producció rotativa, la serigrafia és de 200 a 800 metres quadrats per hora. Per tant, per a més de 500-1000 peces, el cost de cada peça està clarament inclinat cap a la serigrafia.
Transferència de calor: pel·lícula de vinil vs sublimació
La transferència de calor es transfereix mitjançant un full de suport pre-imprès i es pressiona sobre una superfície no-teixida mitjançant l'escalfament i la pressurització. Dues tecnologies molt diferents cauen sota aquest nom, i com funcionen en una bossa de vi no teixida és molt diferent segons el tipus d'elecció.
Pel·lícula de transferència de calor d'etilè (PU/PVC):
La part posterior de la capa de vinil de colors té cola activada per calor. Es talla en formes (amb un tallador de plotter o troquelador), es desherba i després es pressiona a la bossa durant 12-20 segons a una pressió de 0,4-0,6 MPa a 130 – 150 graus C. L'etilè de poliuretà té millors propietats de flexió i menys esquerdes que l'etilè de PVC. Això es deu al fet que el vinil de PVC es torna trencadís després de moltes corbes a la zona del mànec.
Punt clau: les vores són afilades. La lletra petita, de 4-5 mm d'alçada, encara es pot llegir. Això és difícil de fer en serigrafia porosa no teixida. Limitació clau: transferir-se a la superfície de la fibra com una capa de pel·lícula separada, en lloc de barrejar-se amb el teixit. Per tant, després de molts cicles de manipulació, especialment a la cantonada de la pel·lícula i la costura de la bossa, la pel·lícula pot caure.
Sublimació de tint:
La sublimació fa que les partícules de colorant entrin a la matriu de fibra a 180 -200 graus. Però aquestes temperatures estan per sobre del punt de fusió dels teixits no teixits de PP. Per tant, la sublimació real a un teixit no-de polipropilè pur és impossible. Alguns fabricants apliquen pintura de polièster a superfícies no teixides per fer que la sublimació funcioni. Però augmenta el cost, canvia la sensació i crea un nou patró de fallada (el recobriment es pot separar). Per tant, per a les bosses de vi no-teixides de PP no recobertes, generalment haurien d'excloure la sublimació. L'única excepció és quan el proveïdor confirma que s'està utilitzant un tipus de recobriment compatible.
Impressió flexogràfica per a la producció de rotlles-a-
Per a comandes grans d'entre 5.000 i 10.000 peces o més, la impressió flexogràfica en teixit no-enrotllat abans de tallar i cosir bosses sovint és l'opció més barata. Flexo utilitza plaques de relleu suaus muntades en un corró de direcció per transferir la tinta d'un rotlle anilox amb textura al material.
Factors clau per als usos-de teixits no teixits:
Volum cel·la Anilox: estableix el gruix de la capa de tinta. Per als teixits no-teixits, una especificació de fenitoïna de 7-9 BCM proporciona una bona cobertura sense massa remullar. L'elevat volum (més d'11 BCM) va provocar la vaga. Un volum inferior (menys de 5 BCM) fa que la textura de la fibra mostri un color desigual.
Duresa de la placa: les plaques més toves (50-60 Shore A) són més adequades per a superfícies no-teixides irregulars i proporcionen un contacte de tinta més complet. Però també es desgasten més ràpidament amb el temps, de manera que les línies fines perden lentament el seu detall. Les plaques més dures (70+ Costa A) conserven els detalls durant més temps, però fan filtracions de tinta a les superfícies de textura més baixa.
Flexo-a base d'aigua: les tintes flexo-curables UV s'assequen immediatament sota làmpades LED o de vapor de mercuri. Això elimina la necessitat d'assecar el forn a una velocitat de línia elevada (més de 100 m/min). Però les tintes flexo UV en teixits no-teixits sovint fan que l'acabat de la superfície sigui millor. Algunes marques estipulen que això no s'adapta a l'aspecte mat dels envasos de fibra natural. Les tintes flexo-a base d'aigua donen una sensació més suau i es barregen més amb la tela. Però necessiten túnels secs i velocitats de línia més lentes (20-40 m/min).
Flexo és molt bo per repetir patrons (impressions-de cobertura completa, dissenys de vores) i grans àrees de color pur. Per als rètols petits col·locats només al centre, el cost de la configuració de plaques i anilina oxidasa fa que la versió flexible sigui menys competitiva que la serigrafia. Això es va mantenir fins que les comandes van superar diversos milers.
Estàndards de solidesa del color: ISO 105
Independentment del mètode d'impressió que s'utilitzi, el logotip acabat de qualsevol suport no-de polipropilè ha de sobreviure a la manipulació-real. La norma ISO 105 (Tèxtils - Proves per a la solidesa del color) ofereix els passos de prova que s'enumeren amb més freqüència a les especificacions d'embalatge:
|
Prova |
Protocol |
Llindar acceptable per a l'ús de la bossa de vi |
|
Fregament (sec) |
ISO 105-X12 |
Grau superior o igual a 3-4 (no hi ha transferència de color visible a un drap de cotó blanc) |
|
Fregament (humit) |
ISO 105-X12 (humit) |
Grau superior o igual a 3 (transferència mínima quan està humit) |
|
Rentat |
ISO 105-C06 |
Grau Superior o igual a 3-4 després de 5 cicles de rentat domèstic |
|
Solidesa a la llum |
ISO 105-B02 |
Grau superior o igual a 5-6 (escala de llana blava) per a l'exposició al detall |
Les serigrafies amb plastisol solen obtenir una nota de 4 -5 en totes les proves. Les impressions DTG en teixits no teixits sense tractar solen assolir un grau de 2 -3 amb fregament humit. Per tant, són bons-obsequis promocionals, però amb prou feines bons embalatges de regal premium que permetin emmagatzemar múltiples o reutilitzats. El vinil de transferència tèrmica obté una qualificació de 4-5 en el fregament en sec, però cau a 2-3 en les proves de rentat. Això passa quan la capa de cola està exposada a productes químics detergents durant el rentat a màquina.
Matriu de selecció de processos
La taula següent resumeix el marc de decisió per triar un mètode d'impressió basat en la longitud de tirada, la complexitat del disseny i els requisits de rendiment:
|
Factor |
Impressió de pantalla |
Injecció de tinta DTG |
Transferència de calor (vinil) |
Flexo Roll-a-Roll |
|
Quantitat mínima viable |
~100 peces |
1-20 peces |
1 peça |
~5.000 peces |
|
Cost de configuració (pantalles/plaques/fitxers) |
Moderat (de 30 a 80 £ per color) |
Cap |
Baix (de 5 a 15 £ per disseny) |
Alt (300 £–800 £ per color) |
|
Cost per -unitat a 500 qty |
El més baix |
El més alt |
Mitjana-Alta |
No aplicable (requereix una quantitat més gran) |
|
Màxim colors pràctics |
8–10 |
CMYK complet + blanc |
Il·limitat (en capes) |
6–8 |
|
Nitidesa de vora / detalls fins |
Bona (Línia superior o igual a 0,5 mm) |
Molt bé |
Excel·lent (Línia superior o igual a 0,3 mm) |
Normal-Bona (més o igual a la línia de 0,8 mm) |
|
Vibració del-substrat fosc |
Excel·lent |
Moderat |
Excel·lent |
Bé |
|
Impacte-de la mà |
Capa de tinta fina-moderada |
Molt prim (s'integra amb la fibra) |
Capa de pel·lícula notable |
Molt prim |
|
Durabilitat (fregar/rentar) |
El millor-de-classe |
Variable |
Bo (sec), Just (rentat) |
Bé |
Resum
La impressió de logotips en bosses de vi no-teixides és un problema amb les restriccions fixades. El mètode ha de ser adequat per al material de baixa energia superficial, porositat i sensibilitat a la calor. També ha de coincidir amb la mida de la comanda, el color de la quantitat i com es manipula la bossa després del seu ús. La serigrafia amb tinta plastisol segueix sent una opció habitual per a grans comandes comercials (100-5.000 unitats). Això es deu al fet que ofereix la millor combinació de brillantor de color, cautxú i durabilitat de rentat sobre un fons fosc, així com un cost raonable per article. El DTG digital és adequat per a treballs de dades curts i personalitzats, malgrat les seves limitacions en teixits no-foscos. L'etilè termoconductor proporciona el detall més nítid, però deixa una capa de pel·lícula visible a la superfície. La impressió flexogràfica és el millor model d'operació a gran escala o un rodet d'impressió integral. Per tant, la resposta correcta per a qualsevol projecte comença amb dues preguntes: quants articles hi ha i què passarà realment amb la bossa quan el client se la porti a casa?
Referències
- ASTM D2578-22a.Mètode de prova estàndard per a l'energia superficial de pel·lícules de polietilè i polipropilè. ASTM Internacional.
- ISO 105-B02:2014.Tèxtils - Proves per a la solidesa del color - Part B02: Solidesa del color a la llum artificial: prova de la llum d'arc de xenó. ISO.
- ISO 105-C06:2010.Tèxtils - Proves de solidesa del color - Part C06: Solidesa del color al rentat domèstic i comercial. ISO.
- ISO 105-X12:2016.Tèxtils - Proves de solidesa del color - Part X12: Solidesa del color al fregament. ISO.
- ISO 9073-1:2019.Mètodes d'assaig tèxtil per a teixits no teixits - Part 1: determinació de la massa per unitat d'àrea. ISO.
- Russell, SJ (Ed.). (2007).Manual de teixits no teixits. Editorial Woodhead.
- Karmakar, SR (2014).Tecnologia d'impressió tèxtil(2a ed.). Editorial Woodhead.
- Bhatia, M. i Mukhopadhyay, P. (2019). Tractament corona de polímers: una revisió dels fonaments i aplicacions.Tecnologia i enginyeria dels plàstics-polímers, 58(14), 1536–1561.
- Fung, W. i Hardcastle, M. (2016).Tèxtils en Enginyeria de l'Automoció. Editorial Woodhead. [El capítol 4 tracta sobre el tractament de superfícies no-teixides per a la imprimibilitat.]
- Enciclopèdia de Química Industrial d'Ullmann. (2020).No{0}}teixits. Wiley-VCH.
- Hatch, KL (1993).Ciència tèxtil. Editorial West.
- ISO 21895:2020.Tèxtils - Determinació de l'estabilitat dimensional després del rentat. ISO.


